2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006

Nota de premsa: "Una taxa a les transaccions financeres a la UE... per al desenvolupament?"




Barcelona, 22 de gener de 2013.

Després de mesos de negociacions i diferents votacions en el si de la Unió Europea (UE) aquest matí el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la UE (ECOFIN) ha votat a favor del “Procediment de Cooperació Reforçada” per a una Taxa sobre les Transaccions Financeres (TTF). En paraules del comissari d’Assumptes Fiscals, Algirdas Semeta, “s’ha aconseguit una fita històrica”.

L’any passat Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, França, Grècia, Itàlia i Portugal feien arribar a la Comissió Europea la seva voluntat d’avançar en aquest procés. Posteriorment, el Parlament Europeu donava el seu vist-i-plau en sessió plenària del 12 de desembre, fet que transferia al Consell la decisió final sobre la TTF a la UE. Avui, finalment, s’ha donat el pas definitiu.

La implementació de la TTF suposa, sense cap mena de dubte, una gran fita. D’una banda, s’aconsegueix que els grans estats membres de la UE exigeixin responsabilitats al sector financer per l’actual crisi i augmenti la regulació d’aquest sector. De l’altra, s’envia un missatge clau a la resta del món per tal que es treballi per la implementació global de la TTF. Per últim, s’aplica una taxa que podria recaptar –segons l’estudi del Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW)– al voltant d’uns 37.000 milions d’euros anuals seguint el model proposat per la Comissió Europea al novembre del 2011.

Per tenir una certa magnitud de la xifra, això significaria recol·lectar 100 milions d’euros al dia; uns 4 milions d’euros l’hora o 70.000 euros al minut. Aquesta quantitat es veuria clarament augmentada si els 27 estats membres l’implementessin i alguns productes financers no quedessin al marge.

Ara, però, s’obre un dels debats més importants, el de l’ús dels fons recaptats. Des de la perspectiva de la societat civil aquests fons no poden dedicar-se a la reducció del dèficit públic o el pagament de rescats bancaris. La nostra posició és clara: aquest finançament addicional ha d’anar dedicat a necessitats socials d’aquí i a la cooperació al desenvolupament i lluita contra el canvi climàtic. Només així podrem aconseguir que aquesta sigui, realment, una fita històrica.