2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006

Chico Whitaker i el Fòrum Social Mundial




En Chico Whitaker, un dels 'pares' del Fòrum Social i amic del Fòrum UBUNTU des de fa molts anys, reflexiona sobre les noves formes de construcció d'alternatives en paral·lel al procés del Fòrum Social Mundial que ja té més de deu anys d'història. En el seu 'somni' ens ensenya com imaginar és possible i necessari per a fer un altre món.

Els acampats del 'Ocupa Wall Street' -d'on ve la frase 'som el 99%, vosaltres sou l'1%' - convidaren, fa cosa d'un mes, l'autora canadenca-nord-americana Naomi Klein per parlar amb ells.

Com era d'esperar, el seu suport va ser clar: 'tractem aquest moment tan bonic com si fos la cosa més important del món': Recordant la primera gran trobada d'aquests tipus en què participà, el 'moviment dels moviments' que bloquejà l'Organitzaciò Mundial del Comerç de Seattle, el 1999, ella digué que el seu cartell favorit, en el campament, era el que deia 'jo em preocupo per tu': 'vosaltres us alimenteu els uns als altres, us estimuleu els uns als altres, compartiu la informació lliurement i proveïu d'assistència mèdica, lliçons de meditació i formació a la militància'. Per ella, els que eren allà, en l' 'horitzontalitat' d'un 'espai obert', 'trobant-se els uns amb els altres', en l'opció de la 'no violència', volien tots 'un món millor'.

Llegint el seu discurs vaig quedar a l'expectativa, frustrada, que es referís també al Fòrum Social Mundial, en la segona edició del qual, el 2002, ella participà. De fet, la Carta de Principis del Fòrum assumeix, en la lluita per la superació del neoliberalisme i per una globalització al servei dels éssers humans i no del capital, la mateixa perspectiva dels 'indignats' que acampen món enllà: és defineix com un 'espai obert', on la regla bàsica és el respecte a la diversitat i l'horitzontalitat en la seva organització, adoptant també la no violència com a opció per a l'acció política. Com a les acampades, no hi ha ni 'dirigents' ni 'portaveus', i no hi caben les 'lluites pel poder' ni les 'declaracions finals' que pretenguin sistematitzar, de dalt a baix, postures que són de tothom. La seva caracterització com a espai específic de la societat civil feu les mateixes constatacions que fan els 'indignats', quant a les limitacions dels partits com a única manera de participació política i quant a la distància que avui separa els diferents tipus de dirigents -governamentals, sindicals, partidaris- de la base social. En els seus esdeveniments es busca la construcció, en la pràctica, d'una nova cultura política fonamentada en l'aprenentatge mutu i en la reflexió col·lectiva, on s'estimula la cooperació i no la competició entre els seus participants, amb decisions preses per consens i no per votacions que allunyen o exclouen a les minories. Possibilitant la descoberta de convergències que permeten construir, en la lluita política, una unió més profunda que les simples aliances tàctiques.

Veure artícle complet